CARAVANA SOLIDÀRIA

blog de la Montse Bosch

2009-12-14T09:01:00.000-08:00

Els qui ho vulgueu també podeu entrar en el blog de la Montse Bosch:
http://www.bcnsenegal.wordpress.com/

Alícia, Roque i Albert presents entre nosaltres

2009-12-14T08:52:00.000-08:00

Amics caravaners, ja fa uns dies que hem tornat a casa… però no tots. Ha estat un retrobament agredolç amb les nostres famílies i amics. Estàvem preparats per a tots els incidents de l’expedició. Per a que es quedessin camions pel camí, per a fer jornades maratonianes, per a dormir i alimentar-nos de campanya, per a passar calor i set,… Però no per a que uns bojos fanàtics ens colpegessin el cor en emportar-se l’Alícia, el Roque i l’Albert en nom d’un Déu que de ben segur els està condemnant sense embuts. Cap Ésser Superior en el que puguin creure els humans, s’anomeni Déu, Alà, Jeovà,... pot aprovar que tres persones excel•lents, que dediquen la seva vida a treballar per millorar les desigualtats entre rics i pobres, per aconseguir una vida més digna per a milers de marroquins, mauritans, senegalesos i gambians, hagin estat separats bruscament dels seus amics, de les seves famílies, per a convertir-se en moneda de canvi de no se sap quins propòsits.

Tot suportant, cadascú al seu ritme, l’esgotament físic i anímic al que ens ha portat el malaurat incident voldríem demanar-vos que us mantingueu ferms i esperançats en el retorn dels nostres estimats, que participeu activament en els actes col•lectius que s’organitzin per a mantenir viva l’exigència del seu alliberament, que feu servir el blog, a mena de fòrum, per a comunicar-se entre nosaltres, donar ànims, suggerir idees, accions, crítiques,... El que sigui, menys tancar-se a casa i deixar passivament que els esdeveniments facin el seu curs.

Una abraçada intensa i carregada d’energia.

Crònica de la comissió sanitària de "Barcelona Acció Solidària" a Mauritània

2009-12-09T01:12:00.000-08:00

Divendres, dia 4 de desembre 2009 des de Nouadhibou

Estimats companys,

Com ja sabeu, aquest any un grup de BAS ens havíem proposat quedar-nos a Noadhibou uns dies per visitar els centres sanitaris de la ciutat, 4 centres de salud i 1 hospital. Som la Montse Gou i la Nuria Molina (infermeres de Bombers de Barcelona) ,l’Engràcia Puig (infermera de l’Hospital General de Catalunya) i la Maria Llagostera ,metgessa de família de l’ICS.

Vàrem baixar de Barcelona el divendres dia 27 de novembre, en avió, junt amb el Roque, l’Albert i el Leo, via Casablanca, fins a Dakla (Marroc) on es varem incorporar a la Caravana, i amb ells varem fer el trajecte fins Nouadhibou. Després del lliurament de 58 caixes amb material sanitari a les autoritats de la ciutat, ells varen seguir el camí.

El Salah , Delegat a Espanya de l’Ajuntament deNouadhibou , ens va acollir a la seva ciutat des del primer moment , i junts vàrem gaudir del partit Barça Madrid rodejats dels seus amics i les companyes d’Asomobe. I com ja sabeu , just després va començar el malson.

Aquella mateixa nit varem anar al Consulat d’Espanya per demanar ajut i conèìxer la situació de primera mà.

A l’endemà no varem poder començar les visites, peró el dimarts ja ens varem posar en marxa: la visita del centre de salut (CS) 1 on es varen rebre totes les autoritats de l’Ajuntament per donar-nos suport i ànims. Al centre 1 hi ha serveis de cirurgia programada, traumatologia, materno -infantil, laboratori i radiodiagnòstic . Al dia següent varem fer les visites del CS 2 (Servei materno -infantil,medicina general, oftalmologia , odontologia i diabetes) , la del CS 3 (materno -infantil , ginecologia , pediatria nutrició i farmàcia central) i per la tarda, la de l’hospital.

El dijous vàrem fer el lliurament directe d’alguns dels aparells sanitaris al CS corresponents , i la visita del CS 4 (materno- infantil).

El Salah ens va acompanyar a visitar tots els centres, i juntament amb les reunions amb els equips directius i assistencials de cada centre, varem poder recollir tota la informació de la seva gestió i funcionament , per poder fer l’informe d’anàlisi de situació i mancances de formació i d’atenció sanitària, que ens permetrà dissenyar el nostre projecte sanitari en aquesta ciutat.

A tot arreu on hem anat, els mauritans ens han mostrat el seu suport i solidaritat, que ens han fet sentir com a casa.

Han estat uns dies molt difícils pel que ha passat , pensant en tot moment com estarien els nostres companys , l’Alícia ,el Roque i l’Albert, i les seves famílies. La seva gran il.lusió en posar en marxa nous projectes a Nouadhibou ens ha encoratjat a tirar endavant , i estem segures que podrem compartir –ho amb ells ben aviat.

Montse, Nuria, Engràcia i Maria

Dimecres 9/12 LA CARAVANA TORNA A CASA

2009-12-08T14:47:00.001-08:00

Els 48 integrants de la Caravana Solidària 2009 arriben a l’Aeroport de Barcelona demà dimecres dia 9 de desembre a les 9.30 hores amb el vol d'Iberia 6754 procedent de Madrid.

Familiars, amics i personalitats oficials rebran els voluntaris a la Terminal 2 de l'Aeroport del Prat.

A hores d'ara es troben tots a Dakar, colpejats per les noticies de darrera hora que semblen confirmar l'autoria del segrest dels nostres tres companys.

La Caravana Solidària finalitza el seu recorregut abans d'hora, degut als aconteixements que tots coneixeu, però amb la satisfacció, al menys, d'haver acabat la feina. Els hi ho dediquem a ells, amb el desig de tenir-los a casa aviat.

Tres blogs endarrerits...

2009-12-08T14:35:00.000-08:00

Els problemes de connexió al Senegal han fet que fins avui no tinguem novetats de la Carvana per penjar al blog. Avui ens han enviat les cròniques dels últims dies. Les penjem ara, tot i que en poques hores els tindrem a tots aqui, perquè els qui ens llegiu pugueu seguir-los fins a l'útim moment:

3-12-2009

Seguim amb l’ay al cor. Fem dos grups, l’un per repartir a Sam Sam i a Dakar, l’altre el Col•lectiu per la Igualtat en la Diversitat de Thiès. Entren en acció els nostres amics que s’han incorporat a Dakar. Alguns dels que hem baixat amb els camions treballen, d’altres es recuperen a l’hotel. Se’ns fa força tard. Les descàrregues de Sam Sam i Dakar s’ha endarrerit.
Nova escorta al davant i anem baixant cap a M’bour. Aquí decidim descansar en el recinte del Centre de Salut on hi ha el projecte de Una Sonrisa por Africa. Com que hi arribem tard, no ens arriba l’oferiment dels que gestionen el Centre de allotjar-nos en un hotel. No importa. Som en l’àmbit que ja coneixem i ens hi trobem bé.
Després de sopar llegim els comentaris dels amics bloggistes... i tornen els moments d’emoció.

4-12-2009

Encara no sabem res dels nostres estimats.Aixequem el campament i iniciem la marxa cap el sud. El grup de Dakar ha probat el llit i l’esmorzar d’acampada. Ara ens escorta un cotxe de l’exèrcit. El camí se’ns fa rar per la presència de l’escorta, però sabem que és per la nostra seguretat.
Kaolak. Descàrrega a una benzinera. Descàrrega caòtica per l’acumulació de vehicles al nostre voltant, els que venen a posar benzina. Però superem la prova.
A partir d’aquí comença la carretera dels forats, tot i que els han arrglat una mica, posant-hi terra compactada als forats. Entrem a Farafeni, Gàmbia, i fem la descàrrega a l’hospital. A continuació arriba l’hora de separar-nos en dues rutes, una cap a l’Est i l’altra cap el Sud. La de l’Est serà més curta del que fem normalment. Cal recuperar el temps perdut i es decideix de descarregar a Velingara i que hi vagin a recollir allà els destinataris fins a Diakha. Cal que aquest grup s’ajunti a Thonck-Essyl el dia 6 per tornar tots junts cap amunt. Qüestions de seguretat i , per tant, d’escorta, egons ens diuen des de ‘Ambaixada.
Columna 1
Ens separem del convoi en plena descàrrega del material. No hi ha temps per comiats. Un cop finalitzada la descàrrega a Farafeni, el director de l’hospital ens convida a unes refrescos i ens manifesta la seva gratitud per haver dut tot aquest material en les nostres circumstàncies. Ens mostra la seva preocupació per si l’any vinent no tornem, ja que la nostra col•laboració és imprescindible per a ells.
Marxem de l’hospital de Farafeni amb destinació a Diabugu Batapa, guiats pel nostre amic Xavi Gali. Se’ns fa de nit i la pista per la que circulem es fa interminable, ja que està en molt mal estat i cada metre exigeix un gran esforç dels xofers. La recompensa la trobem a Diabugu Batapa on la gent del poble ens va preparar un sopar a base d’arrrós i xai. Amb el cansament al cos, anem a dormir ja que el dia següent serà molt dur.

Columna 2
Els de la columna 2, la de Thionck-Essyl, travessem la doble aduana de Senegal amb Gàmbia, tot travessant el riu dalt del ferry. Però tot això, per molt ràpid que ho fem pren el seu temps. El fet és que arribem ja cap a 2/4 de 8 al control policial que hi ha a uns 30 kilòmetres de la frontera. El capità que mana el nou relleu gestiona amb el següent, situat a uns 30 kilòmetres més, que ens acompanyin fins a Bignona. Però no hi ha sort. No li contesta ningú des de l’altre cantó. El representant de l’ambaixada tampoc no pot fer-hi res. Així que ens veiem obligats a dormir a un hotel caòtic, tot i que força acceptable. Després del desgavell, encarreguem el sopar cap a les 10 de la nit i seiem a taula a les 12 de la nit. Bé, perquè estem amb ganes de menjar alguna cosa que no sigui bocata, que si no...

5-12-2009

Columna 1
Ens llevem d’hora i després d’un molt ràpid esmorzar, descarreguem el material destinat a l’escola i després ens adrecem a l’hospital per deixar el material sanitari que ajudarà a millorar la qualitat d’aquest centre hospitalari.
Sortim de Diabugu Batapa tot despedint-nos del Xavi i ens adrecem a Basse per creuar el riu amb el transbordador. Com que és dissabte no hi ha cúes i vam poder passar a l’altra banda molt ràpidament. Van fer falta però, tres viatges per poder creuar els tres camions i els tres vehicles lleugers. Creuem la frontera sense gaires problemes i ens posem en contacte amb l’escorta que ens acompanyarà a Senegal. Com que anavem molt bé de temps, la nostra intenció era provar d’arribar a la Casamance i reunir-nos amb els nostres companys, peró el cap de l’escorta ens comunica que hem de passar la nit a Velingara i al dia següent te ordres d’acompanyar-nos fins a Kolda. Li expliquem que hem de descarregar la resta dels projectes a Sare Koli Sale, a nou quilòmetres de Velingara i que ens estan esperant els responsables dels projectes. Davant la seva negativa, ens posem en contacte amb l’agregat de l’embaixada d’Espanya, el qual, després de les trucades pertinents pot convèncer les autoritats senegaleses, perquè ens permeti descarregar els projectes al seu destí. Després d’una dura negociació amb el comandament militar, ens adrecem a Sare Koli Sale on ens espera en Kumera i descarreguem la resta dels projectes.
Anem a un l’hotel davant de la caserna militar i després de dutxar-nos i sopar anem a dormir.
Columna 2
Som a la Casamance, ara escortats de nou per la gendarmeria. No són gens simpàtics, però tampoc ens fan la vida impossible. Som a casa nostra. Aquesta és la nostra sensació. Per això se’ns fa més estrany portar escorta. És com si de sobte tinguèssim protecció al voltant dels nostres domicilis.
Però abans d’instal•larnos diem de fer les descàrregues, tot dividint-nos en dos grups. L’un cap a Ziguinchor i Oussouye, i l’altre, el Paco i companyia, cap a Tendouck.
Els objectius es porten a terme segons el que estava previst i ja comencem a rebre les primeres mostres de solidaritat entre la gent amb qui contactem.
Instal•lats a la casa del Governador els uns i a la casa de la Cultura, els del Projecte Xevi, la nit se’ns fa agradable per la tertúlia. A la Casa del Governador hi són instal•lats els companys de Sant Quirze, que ens reben superemocionats. Ens relaxem i és el moment de recordar els nostres amics i de preguntar-nos on i com estaran.

6-12-2009

Columna 1
Arretera i le
La trobada a Thionk Essyl, ha estat molt emotiva.
Columna 2
Avui hem estat fent gestions. Dia més tranquil. La Belén ha lliurat els treballs dels seus alumnes al director d’una escola d’aquí i li ha proposat un intercanvi amb els seus alumnes. Nens i nenes de 6 i 7 anys. Temes plàstics, que són els que més arriben a aquestes edats . Els ha agradat la idea i la engegaran amb molt de gust. També han rebut l’aportació de material escolar que els alumnes de la Belén han aportat.
Al migdia ens han convocat per fer-nos un acte de lliurament d’una declaració de suport i solidaritat amb els companys segrestats. Hi havia representants de l’ajuntament de Thionck-Essyl i del Buluf, autoritats religioses, y representants dels joves i les dones. Ha estat molt emotiu. Aquesta tarda l’he enviat a EFE per veure que el publiquin.
A la tarda han arribat el nostres amics de la Ruta 1. Cansats, però amb la satisfacció del deure complert.
I la tarda ha estat tranquil•la per poder recuperar forces per la tornada de demà cap a Dakar, que promet ser llarga i, per tant, esgotadora.

7-12-2009

Ens llevem d’hora, perquè el camí és molt llarg fins a Dakar. Cal fer via. Se’ns ajunten els Xevis a la Casa del Governador i els camions comencen a escalfar. Petonets i abraçades emotives, perquè ja s’acaba una altra breu estada a “la casa”. La carretera i les fronteres van caient sense problemes. Curiositat; una policia de la duana gambiana ens demana que fem un projecte al seu poble, perquè estan fatal de sanitat, escola i... de tot. Nova mostra de l’efecte crida que produïm al nostre pas. I que ningú no es pensi que és una demanda gratuita. Gàmbia és un país encara més pobre que Senegal.
Pel camí hem llegit els vostres comentaris fins el dia 4 i l’emoció silenciosa ens fa el camí més gustós. L’Anna Ylla distribueix els llits als tres hotels on ens hem hagut de distribuir a Dakar. Cal descansar, perquè demà direm adéu a la nostra missió castigada,

DECLARACIÓ DE THIONCK- ESSYL

2009-12-07T02:28:00.000-08:00

Des de la Caravana Solidària, havent acabat l'entrega del material que transportàvem per compte de 36 ong's als seus projectes, comuniquem per a la seva difusió la Declaració de recolzament que hem rebut a Thionck-Essyl, un municipi de la Casamance, al qual Barcelona Acció Solidària també té projectes propis.

Els membres de la Caravana hem estat convocats davant les autoritats locals i regionals del Buluf -les poblacions de l'àmbit lingüístic i ètnic, no administratiu, del diola-, les autoritats religioses i representants dels col·lectius de dones i de joves -principals destinataris de la cooperació estranjera- per a rebre mostres de recolzament i de solidaritat davant el segrest dels nostres amics i companys, Alicia Gámez, Roque Pascual i Albert Vilalta.

DECLARACIÓN DE THIONCK- ESSYL

- Compartiendo el ideal de solidaridad, de ayuda mutua y de humanismo, como fundamentos de desarrollo social sostenible.

Convencidos de la necesidad de construir juntos y de promover una ciudadanía a escala local, regional y mundial, que convierte a los individuos actores de las políticas públicas y de la solidadridad transnacional.

Convencidos de que el objetivo de un mundo más justo y pacífico se conseguirá mejor con un desarrollo sostenible basado en la participación y el respeto a la diversidad cultural.

Deseosos de contribuir mediante sus organizaciones respetuosas “Asociación Comunitaria de Base para la Vocación Humanitaria y la Colectividad Local” para la construcción de un mundo de justicia solidaria y de paz.

Convencidos de que sin la cooperación descentralizada las colectividades locales, sean del orden que sean, no podrán asegurar un desarrollo sostenible.

Nosotros, la población del Buluf, beneficiaria en gran parte de la Caravana, exigimos la liberación inmediata y sin condiciones de los tres cooperantes españoles, Alicia, Roque y Albert, secuastrados el domingo 29 de Noviembre de 2009 en Nouadhibou, Mauritania.

Pedimos al Estado senegalés de sumar sus esfuerzos a Mauritania y Mali con el fin de conseguir su liberación total.

Manifestamos nuestro apoyo sin condiciones a la Caravana, a sus responsables, a las autoridades de la Embajada de España en Dakar, al Gobierno español y a las familias de los cooperantes secuestrados.

Unidos por su liberación

Thionck-Essyl, 6 de Diciembre de 2009

La Convergencia de Elegidos y las Poblaciones del Buluf

Dia 2-12-2009 LA CARAVANA CONTINUA

2009-12-04T02:04:00.000-08:00

És hora d’aixecar el campament dels jardins de l’ambaixada. Ens preparem per partir, després d’atendre la premsa espanyola que s’ha desplaçat a Nouakchott. El Karbo i el Carles són els qui es queden a la ciutat per estar prop de la notícia que estem desitjan t sentir, que l’Alícia, el Roque i l’Albert són sans i estalvis. L’emoció s’apodera de les abraçades que les fem abans de marxar nosaltres. El drama que arrosseguem s’apodera de tots plegats.

Se’ns fa estrany haver d’anar escortats per l’exèrcit . Però tenen un comportament molt bó. I això ens dóna bon rotllo. Fins i tot comencen a parlar-nos amb certa confiança. I, hem de dir, encuriosits pel nostre desplegament.

Prenem el trencall per arribar a la presa de Diama i travessar el riu Senegal. Ens perdem uns minuts, perquè els soldats no coneixen el camí. Accepten el nostre suggeriment de pregunar, ho fan i ens guien pel bon camí. Però sempre n’ha de passar una. El Troner s’ensorra en creuar un poblet. Operació de rescat. Aprofitem per comprar pa i seguim.

I ara les gestions sempre esgotadores de les duanes... Una.... i l’altra. Som el centre d’interès. No paren de preguntar-nos, els policies de la frontera, què passa amb els nostres amics. Els informem i ells s’hi abonen també.

Se’ns fa estrany també ser escortats per l’exèrcit senegalés. És un país que sempre ens ha acollit amb alegria, de gent oberta i espontània. Ens trobem com a casa, però anem amb uns soldats cobrint-nos el front i l’esquena. Però és el que s’ha acordat. El trajecte amb la primera escorta és correcta. Diferent que amb els mauritans. Més rutinària. Quan entrem a la regió de Thiès canviem d’escorta. El cap d’aquesta unitat és més vehement en el tracte. I es demostra quan arribem a Thiès. Nosaltres planifiquem d’arribar a l’hotel directament. Només que ens veuen arribar els nostres companys que fa tres dies ens esperen, se senten els crits d’alegria. Parem per fer les maniobres d’aparcament, ja ens llancema aterra per abraçar-nos, quan el cap del grup de soldats ens mana enèrgicament de seguir-los fins a la gendarmeria.Tensió. A la caserna ens neguem d’entrar fins que arribar el cap superior a la zona i el convencem de que ficar-nos a un recinte policial, tot i que els camions estiguin més segurs, entorpeix la nostra tasca. A més, els diem que ja hem contractat vigilància particular i que, per tant, no han de tèmer per nosaltres i els camions. En fi, excès de zel. Comprensible des del punt de vista de la protecció, però poc adaptable a la característica del grup.

Entre una cosa i l’altra seiem a taula per menjar les mandonguilles amb sèpia que ha escalfat el Toribio prop de les dues de la matinada. Els pobres amics del grup de Dakar han estat esperant-nos sense sopar per gaudir amb nosaltres d’aquest moment i d’empapar-nos d’energies per veure si intervenen amb l’alliberament de l’Alícia, el Roque i l’Albert.

Dia 28-12-2009, ens envien la crònica de fa cinc dies...

2009-12-04T02:03:00.000-08:00

Avui volíem començar dient, dos punts, “primer dia sense incidents”. Però no pot ser. Ho expliquem després. Perquè primer hem de dir que el dia ha començat al camping de Dakhla bé. Un petit incident amb el camió del Karbo, però res important. Ens hem meravellat sortint per l’istme de la península on és la ciutat amb el paisatge dels racons de les platges-arenals del cantó interior de la badia. Amb la llum del matí soleiat, un plaer per la vista i per l’ànim. Més d’un ha somiat en baixar dels camions i mullar-se a la platja. Però no. No hem tingut ni un sol minut per l’oci i a aquest pas tenim la sensació que no el tindrem.

El camí cap a la frontera ha estat tranquil. Com que és la festa del tabasquí, tot és tancat i no trobem pa. A una benzinera abans de la frontera trobem unes poques tortes de pa de les que fan aquí. És el que hi ha. Arribem a la frontera cap a tres quarts de 6. L’operació dels passaports s’eternitza. Una hora i mitja. Per tant, ja fosc, passem a terra de ningú, la franja entre el Sahara Occidental (apropiat per Marroc) i el trosset de Sahara administrat per Mauritània. Són poc més de 3 kilòmetres infernals, amb paranys de bancs de sorra. I és aquí on la pifiem. Queden ensorrats el Troner amb el remolc, un Land Rover, el Rav de Tus Ojos i el Pegaso. L’operació de rescat que fan els Man i el Mercedes del Rafa triga més de dues hores. I després més d’una hora amb els papers a la frontera mauritana. Total, que a les 11 de la nit s’acaba el malson i enfilem cap a Nouadhibou. El camping ens acull cap a la una de la matinada i encara els queda a algus humor per cruspir-se el xai que ens espera des de fa dos dies. Però, i cal entendre’ls, n’hi ha d’altres que només somien amb ficar-se a la tenda. Estem tots força esgotats...

A LES MOSTRES DE SUPORT REBUDES D'ARREU, GRÀCIES!!!

2009-12-03T01:08:00.000-08:00

Ben bé des de primera hora del matí del dilluns hem estat rebent constants mostres de suport, vingudes d'arreu:
Dels amics i amigues de Barcelona;
d'altres entitats i ONGs que tot i que no tinguin una vinculació directa amb la Caravana s'han volgut solidaritzar amb nosaltres i amb els nostres companys;
de col·lectius ben diversos de Catalunya, d'Espanya i del món àrab;
de particulars...
...a tots ells: GRÀCIES! En aquests moments qualsevol paraula ens recomforta.

Volem compartir amb vosaltres dues fotos que hem rebut dels amics de Diakha Madina, de diverses escoles a les quals la Carvana Solidària ha fet accions de sensibilització i ha recollit material divers.

Endavant Caravana, estem amb vosaltres!

DOS DIES A DAKAR

2009-12-01T15:58:00.000-08:00

Avui a primera hora de la tarda s’ha pres la decisió que demà dimecres la caravana reprendrà la seva ruta per entrar al Senegal i fer les entregues del material per els diversos projectes de Senegal i Gàmbia.

En principi, està previst que el grup que entrarà per carretera amb els camions i el grup que ja fa dos dies que estem a Dakar, ens retrobarem a la ciutat de Thiès demà al vespre i podrem continuar junts la tasca per dins el país.

Durant aquests dos darrers dies d’espera, els membres de la caravana que ens trobem a Dakar, hem aprofitat per visitar diversos projectes a la capital senegalesa. Ahir varem visitar a Sor Justina al Centre d’Acollida d’Infants Les Pouponnières , allà s’ assegura l’alimentació de nadons orfes de mare, durant el seu primer any de vida. I avui Sor Regina ens ha obert les portes del Centre de Promoció Femenina de Kalasans , on es proporciona una formació integral a noies entre 15 i 20 anys que no han estat mai escolaritzades. Tot seguit Ferran Sans, ens ha mostrat l’escola que els escolapis tenen i on es formen els nens i nenes que no poden accedir a l’escola pública d’aquest barri tan marginal. A Sam Sam, hem pogut comprovar en primera persona , les dificultats en què es troben per poder tirar endavant el projecte, degut a les inundacions que afecten a les edificacions i a tot el barri.

Des de Dakar, volem agrair el suport que ens estan donant en tot moment, l’ambaixador espanyol a Dakar, Jorge Toledo, el cònsol espanyol, Ernesto Zuleta , Rita Santos, directora general de la OTC a Dakar, i a totes aquelles persones que durant aquests dies ens estan mostrant el seu afecte i recolzament.

Imatge del pati de l'escola Kalasans

27-11-2009 LES CRÒNIQUES PASSADES...

2009-12-01T00:23:00.000-08:00

El gafe ens persegueix. Però no defallirem. Esperem que avui sigui la darrera crònica d’avaries. Sí amics. Ens he llevat ,encara fosc, a bans de les 7 i, com cada dia, amb els crits “aleccionadors” del Karbo per fer l’etapa L’Aiún-Dakhla (la Villacisneros espanyola). Doncs, l’IVECO del Josep Escamilla que falla, que no li arriba el gasoil. Nooo!!! Remenen els nostres experts mecànics. Res. “Pero no hay mal que por bien no venga”. La càmera de Tus Ojos ens converteix en protas de la peli i potser, qui ho sap, ens lloguen per alguna producció de Hollywood. Nosaltres, a la foto de l’Alícia, també els fem protas del nostre blog. Cap a les 10 diem d’anar a buscar un taller de camions a la ciutat, mentre fem una altra cadena per reubicar la càrrega al remolc, que s’ha convertit en el magatzem salvador.

A la ciutat només trobem que tallers de... de tot, en realitat. Aquí tothom fa el que pot per sobreviure. Així que el primer espavilat que trobem, promogut per un botiguer que parla espanyol, diu de venir e veure el camió. I el que suposàvem. S’ha de remolcar a la ciutat.... i allà es queda. Panorama: El Toni, el Nacho, la Mònica, la Susana, el Quim i el Pep es queden a veure com va tot, perquè ens ha jurat i perjurat que l’arreglava avui. Si no, “l’amenacem” ,el segrestem cap a Senegal. La resta, amb el Josep Lluís al davant, cap a Dakhla. Sortim -sembla una broma- a 2/4 de 4 de la tarda.

I llavors comencen més problemes amb el Man del Karbo. 3 o 4 parades perquè se li embruten els filtres i no passa bé el combustible. Però anem tirant, tot seguint la carretera arran de costa. És el nostre premi. I la posta de sol maravellosa que ens regala l’horitzò. Ens donem ànims. I per acabar-ho d’adobar, el bon rotllo, el Karbo demana a Alícia que llegeixi els vostres comentaris del blog. Emoció a l’engrós. Sobretot, els que heu donat ànims al Diego per haver de deixar el Man-5. Guau! L’hauríau de veure el Diego. Una madalena, sobretot pel comentari de la seva filla, la Chete. I la Silvina, rebent ànims de la seva mare a l’Argentina. I el Xavi Ros i el seu mamotreto, que va deixar sense saliva l’Alícia. I la Cristina de Tus Ojos, i... bé, tots. Gràcies pels vostres ànims. La Caravana és el que és, també perquè vosaltres sou com sou.

I a trancas y barrancas, arribem a Dakhla a la una de la matinada, després de fer una parada per treure’ns la son, sobretot els conductors, i de passar les barreres dels controls. Alguns molt pesats i més interessats en els cadeaux, que en el control de seguretat.

Al camping de Dakhla, el Roque i l’expedició de sanitàries i l’Albert Vilalta i el Leo ens esperàven impacients.

Cap a quarts de 4 de la matinada es presenten els soferts que es van quedar guaitant l’IVECO. S’hi ha hagut de deixar, perquè no hi ha hagut temps d’arreglar-lo i demà és la festa Tabasquí, la del xai. I aquí no penca ni Déu (aquí es tracta d’Alà) El recollirem a la tornada. No us preocupeu que els ànims no defalleixen, menys contant amb vosaltres. Bona nit!!!

2009-11-30T23:52:00.001-08:00

Ja hem vist que heu cobert des de Barcelona la crònica que ens corresponia fer a nosaltres al blog. Gràcies. Heu entès que no estàvem per blogs tirats com estàvem, a la nit, a la carretera de Nouadhibou a Nouakchott, al mig del desert. I sí, allà vam estar des de poc més tard d’un quart de 8 del vespre, el moment fatídic en què van segrestar els nostres estimats amics, i les 5 de la matinada, quan tres funcionaris de l’ambaixada espanyola a la capital mauritana ens van acompanyar a un hotel de Nouakchott. Prèviament, com segur que heu sentit i llegit a les notícies, el Toni, el Karbo, el Toribio, el Josep Lluís i jo mateix, el Josep Ramon, vam estar donant informació a la gendarmeria mauritana que s’hi va presentar al lloc dels fets, mentre el gruix de la Caravana el vam enviar kilòmetres avall, fins a trobar un control de la policia. D’aquesta manera estaven també protegits.

Instal•lats a l’hotel, encara vam estar entrevistats el Toni i el Josep Ramon per les edicions del matí de diversos mitjans. Fins allà les 9 i quart, quan vam dir de dormir, tot i que, val a dir, que amb algunes interrupcions.

Però, dins de la indignació i de la angoixa que representa no saber res dels nostres amics, volem treure forces d’on puguem per resistir el desànim. Així es va manifestar a la reunió que vam celebrar cap el migdia: donar-nos un termini mig de 48 hores i llavors decidir què farem. I així li hem manifestat a l’ambaixador a la reunió que hem tingut amb ell a la tarda.

A aquesta reunió ens ha assegurat, i ho creiem per coincidir amb altres informacions, que l’exèrcit maurità rastreja la zona des de la nit passada, que han tingut suport de la guàrdia civil i de les ambaixades més importants a Mauritània, França, Estats Units i Alemanya. Espanya i aquests països han ofert suport logístic. També ens ha assegurat l’ambaixador que decidíssim el que decidíssim, si anar amunt o anar avall, tindrem protecció policial fins a la frontera.

I als jardins hem passat el dia, a modus de campament. I hem atés a mil i un mitjans de comunicació. I gràcies des d’aquí als companys de Barcelona que ens envieu missatges d’ànim i que coordineu tan bé les accions de ressó mediàtic i de intercesió amb les autoritats governamentals.

Anirem a dormir que estem reventats, tot enviant als companys Alícia, Roque i Albert els nostres millors desitjos de salut i ànim.

No us enviem foto perquè l’encarregada de fer-la era justament l’Alícia, que portava la connexió al PC.

Força ànims als companys i a les seves famílies.

DESAPAREGUTS TRES COMPANYS DE LA CARAVANA A MAURITÀNIA

2009-11-29T18:07:00.000-08:00

Avui diumenge a les 22:00h de la nit, aterrava a l’aeroport de Dakar, un vol provinent de Barcelona, en el que arribaven una petita representació de la Caravana Solidària.

La sorpresa ha estat quan només posar els peus a l’aeroport , l’ambaixador d’Espanya al Senegal els esperava per donar-los la notícia que tres companys del convoy de la Caravana Solidària han desaparegut mentre circulaven per Mauritània direcció al Senegal.

Els companys del convoy comenten que mentre circulaven per la carretera mauritana un cop acabades les descàrregues de Nouadhibou, han perdut el contacte amb l’últim vehicle tot terreny que tancava la caravana. Al desfer el camí han trobat el vehicle sense cap dels tres ocupants que hi viatjaven. De seguida s’han posat en contacte amb totes les autoritats mauritanes, senegaleses i espanyoles, en aquest moment, s’han iniciat totes les gestions per tal d’aclarir els fets i trobar els nostres companys.

La resta de membres de la Caravana, tant a Mauritània com a Senegal , es troben segurs i resten a l’espera de l’evolució dels esdeveniments de les properes hores.

Anirem informant puntualment de qualsevol novetat.

Dakar, 30 de novembre 1:30h

Dia 26/11: PROBLEMES AMB ELS VEHICLES

2009-11-27T03:16:00.000-08:00

foto: el MAN nº 5 abans de ser abandonat

“¡Vamos, vamoooos! ¡arribaaaa! ¡Venga xamfainaaas! ¡Toribio ya tenía que estar el café! ¡Vengaaa! ¡Noches alegres, mañanitas tristes!” Karbo cridant. El nostre despertador. Unes cares de mals amics, altres enriolades. Anem sortint de les tendes per rentar-nos com els gats i esmorzar a peu dret.

Hem de deixar el Man 5 del Diego, definitivament, a Tiznit, a la benzinera on havíem lliurat les caixes ahir a la tarda. Man Internacional vindrà a recollir el camió i el portarà a Tànger. Els de la benzinera, superamables, no ens volen cobrar res per guardar-lo. Els assegurem que a la tornada carregarem de benzina aquí.

Però abans hem tingut que traspassar tota la càrrega al remolc que ja el dúiem força buit. Sort que ens ha passat aquí, perquè si ens passa abans de fer lloc al remolc, què fem amb les caixes?

El Diego a quedat tocat. Què serà d’ell sense el seu Man? Tot plegat altres 2 hores i... de retard.

I cap el Sud. Port de muntanya ben xulo, controls de la policia i de la gendarmeria reial,... abans d’arribar a Tan Tan. Pesats! Paisatges guapíssims dels oueds” (rambles) junt el mar, on fan una mena d’estuari. Parada per fotos i pel bany d’uns quants.

Seguim. El Diego comença a revifar. El Paco l’anima. Carretera dolenta, menjada pels costats. I de cara força autocars a tota pastilla. Poc abans d’arribar a Tarfaya, prop de les 7, el Julio té una topada de retrovisor amb un autocar. Trencadissa i ferides superficials al braç. Ensurt. La Marta el cura. Ja en porta altres de curats la nostra infermera, que es quedarà sense gases.

I el Man 7 del Karbo li fa el tonto. Se li embussen els filtres del gasoil. I, a més, el camió del Rafa s’ensorra al marge de la carretera. Mentre uns quants el rescaten els altres omplim de combustible i fem temps a l’entrada de Tarfaya. Més endarreriments.

I cap a l’Aiún. Una horeta més de camí i dos controls enganxats de policia i gendarmeria. ¾ d’hora més de paciència. Es fan les 10 i decidim acampar només passar els controls. Mmmmm! Fa ua mica de fred. Així que... callos amb cigrons per sopar. Us ve de gust?

Dia 26/11: DEDICAT A LA CARME SEGURA

2009-11-26T03:09:00.000-08:00

Des de la direcció de la Caravana i des de la de Barcelona Acció Solidària us comuniquem que dimarts van operar a la nostra secretària la Carme Segura. L'operació va anar bé, tot i que encara li queden setmanes de recuperació. Des d'aquí li desitgem sort i ànims!!! Estàs en el nostre pensament.

25-11-2009

2009-11-25T23:57:00.000-08:00

D’hora ens llevem per tard marxar. A la benzinera on hem dormit ens hem estat més de 2 hores i mitja esperant que arribessin els de Tazarine a recollir la descàrrega. Havíem quedat a les 7. Doncs, passats 2/4 de 10 hem dit prou i hem decidir marxar.

I carretera i manta de nou cap a Tiznit. El paisatge sec i pla dels voltants de Marraqueix s’ha tornat un pèl verd als barrancs de l’Atlas. Poc atractiu aquesta vegada per la fotografia, perquè el sol era massa amunt, entre el migdia i les dues de la tarda. Sempre és pesat creuar l’Atlas per les cues dels camions.

A la benzinera Afriquia de l’entrada de Tiznit ens esperaven els representants de Gotharat, de Sidi Ifni. Eren les 4. Però, què podia passar perquè la felicitat no fos plena? Doncs que el Man 5 de Diego ens tornés a mortificar. Avaria. La d’ahir ha provocat la d’ahir o la d’avui és continuació de la d’ahir. El cas és que trobem a estar embolicats... i emprenyats. Els de Sidi Ifni convidant-nos a sopar tagine i nosaltres pendents de l’avaria. Mentrestant, i per passar el temps, la nostra actriu invitada, Ana Fernández, rebia proposicions per ser emparellada amb el germà del nostre receptor de caixes. No han arribat a cap acord, tot i la insistència.

Arreglat el camió iniciem la marxa cap a Tan Tan. Però com que és tan tard, les 10, diem de dormir al primer lloc que trobem bé. Doncs no! De nou el Man 5 diu que no vol marxar de Tiznit. Oh, no! Ens hem de quedar a la sortida de la ciutat al primer descampat. Fem un cercle amb els camions i els cotxes i muntem el campament. Després de la tensió.... la calma al voltant de la foguera. Demà serà un altre dia, 26 de novembre.

24-11-2009

2009-11-25T23:53:00.000-08:00

Abans que res, enviem totes les nostres energies a la Carme Segura. Tots apostem perquè li vagi d’allò més bé el seu pas per la clínica.
I nosaltres aquí, a Tànger. Primera descàrrega. Ja teníem mono per començar la feina per la que hem vingut a la Caravana. A la descàrrega ja ens esperaven impacients els destinataris, La gran majoria projectes d’Ibn Batuta. Alaui, el nostre sol•lucionador, ha rebut un diploma dels representants de l’Ajuntament reconeixent-li la seva tasca. Què n’estava de cofoi! I nosaltres, dit sigui de passada, què bé que ho hem fet, quina coordinació! Però és que estàvem per encetar.

Sortida de Tànger, els nens se’ns penjaven als cotxes. Algun d’ells penjats sota el camió del Diego fins la sortida. Quin perill! I a poc de d’enfilar l’autopista el camió del Diego que s’escalfa. L’oli. És a dir, ja ha begut oli. Anava saturat d’oli. I els manetes Carles, Quim i Karbo, fent ús del seu enginy, han aconseguit treure’n el que sobrava. Prop de dues hores aturats ens ha fet endarrerir l’entrega a les afores de Rabat, que ja se’ns ha fet fosc. I tira que tiraràs, a 50 kilòmetres de Marraquech ens hem quedat. Ja eren les 10. I sense poder veure el partit del Barça-Inter! Quina ràbia!

El Toribio ens ha consolat amb un fricandó de vedella i un pastís de xocolata i fruits secs. Ara a dormir a l’asfalt de l’àrea de la benzinera on hem aixecat el campament.

Dilluns 23/11, segon dia

2009-11-24T03:06:00.000-08:00

“…collazione a le otto!”. La megafonia ens va traient dels camarots. En sortim com “enanitos” de sota els bolets cap a l’”esmorzar continental” (egs!): 2 torradetes “Bimbo”, 1 mantega i 1 melmelada individuals –algú n’agafa dues i li prenen a la caixa- un got de café-latte, pitjor que els de màquina, i un gotet de suc de pinya. E andiamo presto!
`Som a l’alçada de la costa de Granada.
I cap a 2/4 d’1 ja teníem tots plegats una gana del dimoni. Doncs a fer 2 kilòmetres de cua per anar a dinar...Que amb això dinem a la 1. I què tenim per dinar? No ho endevineu? Doncs pasta amb tomàquet! Sí, però aquesta vegada galets. I després pit de pollastre a la planxa... amb salsa de tomàquet! Sí senyor. Què en saben de fer anar el pomodoro aquests italians!
I això cal dir del viatge, perquè entre àpat i àpat hem tornat a seure, a jugar al dòmino, a xerrar, a passejar, a clapar,... Els de la productora Tus Ojos han rodat un parell de vegades.... i cap a 2/4 de 3 travessàvem pel bell mig de l’Estrecho: el Peñón i la badia d’Algesires a un cantó i Ceuta a l’altre. Què guapo! Feia una llum força maca que ressaltava el cantó de Gibraltar.
A poc més de les 5 amarrava el vaixell a Tànger. En front, la costa des de Tarifa a Barbate. Més d’una hora per desembarcar els camions i tres hores més per sortir del port! L’anècdota, que han volgut examinar l’electrobomba que dúiem. Ja ens havia avisat el Roque per telèfon que s’havien mosquejat amb aquesta parauleta. Clar, el mot “bomba”, en francès, “bombe” és l’artefacte explosiu i pompe és el mecanisme per bombar aigua. Doncs l’han hagut d’examinar i el guàrdia, tot i que ho tenia prou clar, s’ha endut les instruccions per fer una fotocòpia i ensenyar-li als superiors.
Total, que se’ns ha fet tan tard que hem hagut d’anar cap a un sopar de compliment que ens oferia la regidora de Cultura i etcèteres a casa seva abans d’anar a l’hotel.
I quin “cus-cus”! i quins postres! Ens hem llepat els dits –ja era hora de menjar bé- i hem xerrat amb responsables de l’Ajuntament, que, de passada, han aprofitat per prospectar-nos a veure si col·laboràvem en el futur amb ells.
Cansats i tips, cap a l’hotel que ja és la una de la matinada i el Toni ens vol amunt abans de les 8.

Diumenge dia 22/11: Primer dia de viatge

2009-11-24T02:58:00.000-08:00

Ha arribat l’hora de la veritat. És l’hora del repte. La Caravana Solidària comença. Els més matiners arribaven al moll de Marina al punt de les 7. I desprès us podeu imaginar… Un darrera l’altre companyes i companys, familiars i amics… Tots anaven arribant per testimoniar la sortida. I com cada any. Petons i abraçades i el “cuida’t, vigila, passa-t’ho bé…” I mentre els uns s’acomiadaven de veritat, altres deien: “Ai, mira, si fan una pel·lícula!”. Era un comiat assajat, el d’una escena de la pel·lícula que fan els de Tus Ojos, una productora de Madrid disposada a portar-nos a la fama.

I els motors han començat el seu brrrrooommmmmm! I cap a port. Repartiment de càtering, recomposició d’equipatge… I cap a la bodega de l’Excelsior, el vaixell de la companyia Grandi Navi Veloci que ens portarà a Tànger. I ara què? Doncs macarroni, macarroni i macarroni… Ja corrien les veus d’alarma d’uns quants, tot recordant la tornada de l’any passat en aquest vaixell. Però bé, no ens amoïnem. Resignats a passar més de 24 hores, ens repartim entre jocs de taula, la migdiada, la xerradeta… mentre el Toni prepara els papers de rigor per les autoritats.

Bueno, no me resisto a la petición de Silvina, nuestra querida voluntaria del Cono Sur, que desea enviarle desde aquí a sus papás en Argentina un efusivo saludo: “viejos, los quiero mucho!!!”

Som a l’alçada de les costes d’Alacant. Fins demà. Esperem no cansar-nos de no fer res.

COMENÇA LA CARAVANA SOLIDARIA 2009: LA SORTIDA

2009-11-24T02:45:00.000-08:00

El passat diumenge 22 de novembre a les 10 hores del matí, tal com estava previst, va sortir del Port Olímpic de Barcelona la Caravana Solidària 2009, 15 vehicles, 24 voluntaris i voluntàries, 105.000 Kg de material i moltes tones d’il·lusió portaran el material d’ONG’s de Catalunya a les seves contraparts al Marroc, Mauritània, Senegal i Gàmbia. En total, 35 associacions i 106 projectes de tota mena.
Molta sort companys

JA S'HA ACABAT

2008-12-17T08:13:00.000-08:00

Tothom ja ha arribat a port. La caravana solidària 2008 ja ha acabat. Ara queda la feina de fer balanç, passar comptes i... començar la preparació de la caravana 2009

Us esperem, comptem amb tots i totes els que ens heu seguit, animat i, especialment, a tots aquells i aquelles que, d'una manera o altre heu contribuït a que la caravana 2008 fos un altre cop un èxit.

Salut

LA DIRECCIÓ DE LA CARAVANA

NOVA HORA D'ARRIBADA

2008-12-16T06:46:00.000-08:00

El vaixell porta retard!!!, la nova hora d'arribada serà demà a les 10,30h al Port Olímpic

Dia 15: JA TORNEN

2008-12-15T14:15:00.000-08:00

Ahir a la tarda i avui tot el dia els nostres expedicionaris consumient els darrers moments en terres africanes, uns de relax, altres fent un passeig per la Medina, altres intentant "confraternitzar" amb la població local, altres arreglant algun camió i altres preparant la documentació pertinent per que avui a les 18h (aquest cop si) embarquessin tots els vehicles destí Barcelona.

En aquests moments els vaixell ja ha sortit i si no hi ha cap novetat tenen prevista l'arribada la matinada del 16 al 17.

Quedem tots i totes per donar-lis la benvinguda el proper 17 a les 8h del matí a La Marina.

Allà ens veurem.

Nota: La Caravana no para!!!, us recordem que aquests divendres 19 a les 19h, hi ha la presentació de l'exposició protagonistes i la presentació de la Caravana a l'Hospitalet, al Centre Cívic de Bellvitge. Us esperem.

DIES 13 i 14, Ja falta poc per a sortir de terres africanes.

2008-12-14T05:16:00.000-08:00

La etapa de ayer transcurrió entre Tiznit y Marrakech (384 Km) Nos pusimos en marcha a las 8 h de la mañana y llegamos al hotel Ibis de Marrakech a las 16 h. donde hemos pasado la noche. Toda la mañana en la carretera, dejamos el desierto, cruzamos el Atlas, atravesamos parajes maravillosos que contemplábamos todos con admiración hasta que, sin querer ni darnos cuenta nos vencía el sueño. Al final, todos dormidos!! menos los conductores que iban relevándose y descansando a medida que dejaban el volante. Las emisoras en silencio, sólo se utilizaban para dar las indicaciones oportunas. El cansancio ya se ha hecho notar en nuestras caras y en nuestras energías.

Llegamos al hotel y lo primero que hicimos fue darnos una impresionante ducha que nos renovó por dentro y por fuera…¡¡no nos reconocíamos!! Tan limpios y cambiados de ropa. Incluso nos dimos cuenta que no estábamos tan bronceados como creíamos!! Era el polvo incrustado en nuestra piel. Cogimos un bus y nos fuimos al centro de Marrakech donde pudimos disfrutar del ambiente de la plaza Djemma El-Fná, la gran protagonista de esta ciudad de las mil y una noches. Nos sentamos a comer unas verduritas a la brasa y unos deliciosos ¡¡pinchos morunos!! Después paseamos por la medina y acabamos el día tomando un té a la menta en una cafetería típica marroquí donde vimos el partido Barça-Real Madrid (2-0!!) Nuestro sufrido compañero Carlos Cremades aceptó la derrota con muy buen humor a pesar de las bromas de nuestros “cules” que no paraban de hacerle y fue nuestro querido Paco Muriana quien ganó la porra.

Aprovechamos para agradecer a nuestros “hombres de Paco” (Xevi Ros, Sebastià Robledillo, Pep Escamilla y Quim Ferrer) su ayuda, compañerismo y disponibilidad. Conduciendo camiones, relevando a conductores, colaborando en la reparación y puesta a punto de los vehículos….siempre están ahí cuando se les necesita con esa discreción y amabilidad que les caracteriza. A nuestros bomberos de Girona y con gran afecto ¡¡GRACIAS!!

Ahora estamos en ruta, dirección Tánger. Nuestro último destino en el continente africano. Mañana a las 20 h. tenemos previsto el embarque en el Ferry de la Compañía “Grandi Navi Veloci” que nos llevará a casa.

¡¡Hasta muy pronto!!

DIES 11 i 12: SEGUIM AVANÇANT!!

2008-12-13T03:33:00.000-08:00

Ahir dijous al matí, no havien obert encara la frontera quan la Caravana perfectament ordenada en fila, esperava per entrar en territori del Sàhara, al sud del Marroc. Després de quatre llargues hores de tràmits entre els corresponents a la frontera de sortida de Mauritània i els de l'entrada al Marroc (realment esgotador!), vam iniciar el nostre recorregut que va finalitzar després de 700 Km en la població de Boujdour, on vam acampar en una gasolinera. Ens esperava un sopar molt saborós: tripa amb cigrons!! Malgrat el cansament, els últims riures s'anaven apagant dins les tendes a mesura que ens guanyava la son.

L'etapa d'avui divendres ha transcorregut en la seva pràctica totalitat per l'única carretera que creua el Sàhara seguint la riba de l'Atlàntic fins a Tizniz. Uns altres 740 Km.!! Desert, desert, desert….i a la nostra esquerra l'immens oceà!! I com ha senyalat el nostre entranyable company Leo, també hem vist algun que altre “poble sense estrenar”. Són petits poblats que ha fet el govern per a portar gent del nord però que estan deshabitats donat les dures condicions ambientals d'aquest territori. En la gasolinera de Laayoune l’antic El Aayun (última de la zona del Sàhara) tots els vehicles de la Caravana han omplert els seus dipòsits al límit de la seva capacitat, ja que aquí és molt més barata. El litre de gasoli costa 4,18 "Dirhams" mentre uns quilòmetres més amunt ja costa 7,20.

Volem acabar avui donant les gràcies a la nostra súper-infermera Marta Coll per la seva professionalitat i afecte i per tota la feina que, de manera molt especial , li estem donant aquests darrers dies, per a petites coses, per sort!! A aquestes alçades del viatge no són més que manca de “mimos”!!: que si em poses una cremeta per a les picades de mosquits, que si ara em dones una pastilla pel refredat, que si em prens la tensió, que si em fa una mica de mal el cap, que si..., no us preocupeu, res greu!! Gràcies Martona!

Són les 21h. quan vam parar motors per a acampar a uns 20 Km. deTizniz. Aquí ja fa un fred que pela. Avui per a sopar: macarrons!! i….un altre dia més sense dutxa!! Esperarem a demà.

Bona nit i petonets!!

Dia 11 de desembre. Són a 4000 Km.

2008-12-12T00:12:00.001-08:00

De nou el grup dels camions es posa en contacte amb nosaltres per explicar-nos com els hi va.

L'Alicia segueix fent de "reportera" i ens fa arribar el resum del dia d'ahir.

"Hoy ya hemos atravesado Mauritania. Desde el amanecer hasta la puesta de sol y a buen ritmo, hemos conseguido aproximarnos a la frontera mauritana que mañana a primera hora cruzaremos para entrar en Marruecos, INSH´ALLAH!!

Un total de 650 Km. han transcurrido sin incidentes. Sólo destacar una vez más la pericia de nuestros mecánicos que en un tiempo record de 15 minutos han cambiado los tres filtros del Man 3 de NOVARTIS.

La majestuosa presencia del desierto nos ha acompañado en toda nuestra ruta. Las arenas del Sahara movidas por el viento, invadían la carretera formando pequeñas dunas que nos obligaban a pisar el freno para evitar deslizamientos inoportunos. Pequeños poblados nómadas salpicaban el paisaje. Las únicas paradas que hemos realizado han sido para repostar y para hacernos esta foto los 22 compañeros que hacemos la vuelta en camión, con la placa de los 4.000 Km a Barcelona!! Para que nadie se pierda!!

Nouatchot, capital de Mauritania, ha sido la única ciudad que hemos atravesado. Decir que ha sido gracias a la buena memoria y sentido de la orientación de nuestro querido compañero Pere que ha ido guiándonos en todo momento desde la emisora, es el primer año que la Caravana ha cruzado la ciudad sin equivocar su ruta y tomar una calle por otra.

Ya cae la noche y una vez más vamos a acampar en medio de la nada. Nos abrigamos pues las noches en el desierto son frías. Nos preparamos para cenar y descansar.

Todos nos vamos a dormir con un mismo pensamiento: “Ya estamos más cerca de casa”

Bona nit!!!"

Dia 10. Mica en mica van arribant!

2008-12-12T00:07:00.000-08:00

El grup de Barcelona ja va arribar el dia 10 al matí i poc després, us ho puc assegurar, la gran majoria ja estaven nets i pentinats als respectius lloc de treball.
Gràcies nois i noies. Heu fet una bona feina.
El grup que puja amb els camions ja ha enfilat una bona ruta i mica en mica van avaçant camí.
Us esperem.

DIES 8 i 9: COMENÇA LA TORNADA A CASA

2008-12-10T10:37:00.000-08:00

Hoy os resumiremos dos dias, ayer lunes y hoy martes. Ayer no nos fue posible escribir ya que los acontecimientos no nos lo permitieron. Os contamos:

Ayer nos levantamos a las 5,30 h. No había amanecido todavía cuando arrancamos motores camino a Thies. Atrás se quedaba Thionck-Essyl, Tendouck…..la Casamance.
Atrás dejábamos ya esas gentes maravillosas que año tras año nos esperan llenos de ilusión y esperanza. Atrás dejábamos finalizado con éxito todo el trabajo y el esfuerzo realizado durante todo el año. Y ahora, de regreso a casa y con los corazones henchidos de emoción, tristeza y alegría, satisfacción…. ya podemos decir ¡¡misión cumplida!!

La etapa de ayer fue larga y agotadora. Fueron sólo 250 Km. pero como si hubiéramos hecho 1000 Km.!! A las 12 h. de la noche llegábamos a Thiés!! Es cierto que cruzamos la frontera de Senegal con Gambia y la de Gambia con Senegal y atravesamos en ferry el río Gambia. Pero todo fue ágil y rápido. Lamentablemente, lo que retrasó nuestro viaje fue la retención que encontramos en la carretera de Bignona a Farafeni. Una larga cola de coches tuvimos que esperar la llegada de una escolta del ejército que nos acompañó hasta el último puesto de control militar cerca ya de la frontera con Gambia debido a la inestabilidad de la zona, provocada por los recientes ataques de la guerrilla de estos últimos días.

El resto del día lo pasamos en ruta. El trayecto resultó realmente duro debido al calor, a los botes continuos por el mal estado de las pistas que nos limitaba la velocidad hasta 20 Km./h y, como no!!, el dichoso polvo infernal que no dejó de acompañarnos durante el día dificultándonos en muchos momentos la visibilidad total.

Finalmente pudimos reencontrarnos en el hotel Rex de Thies con nuestros compañeros de la columna de Diakha Medina que habían llegado a las 18h. y ya duchados nos esperaban para cenar una deliciosa (o no) merluza con salsa verde, cocinada por nuestro inefable Toribio. Un grupo de danza africana despidió la última velada que pasábamos todos juntos en Senegal.

Esta mañana nos hemos dividido en dos grupos: los compañeros que vuelven en avión y los que ya hemos comenzado a deshacer el camino andado. Sólo nos quedan 6.000 Km.!!

Una buena noticia!....son las 22,30 h. y acabamos de pasar la frontera de salida de Senegal y la de entrada en Mauritania sin problema!! Cuando pasemos la pista que va de Diama a Rosso, pararemos para descansar. Bona nit!!

ULTIMA HORA: Son la 3 de la mañana, paramos a dormir en la pista, cerca de Rosso. Todos bien.

Dia 9 de desembre. Un grup ja està a punt per la tornada

2008-12-10T00:37:00.000-08:00

Ahir el grup que puja cap a Barcelona amb avió va anar a passejar pel Llac Rosa i es van fer aquesta fotografia que ens han enviat.
L'altra grup repren la marxa per carretera amb els camions buits de material però plens de noves propostes i esperances en el treball futur.
Bona feina i bon retorn companys!

7 de desembre. DARRER DIA A LA CASAMANCE

2008-12-09T00:28:00.001-08:00

Avui ha estat el darrer dia a la Casamance, ha estat una jornada de feina i de celebracions, de contacte amb la població, que ens ha volgut fer un “homenatge” a la seva manera.

Hem començat amb una reunió de treball en el projecte Kayanior, hem repasat els temes i s’ha programat tota la tasca que queda per fer el primer semestre de l’any. Després han estat uns moments de grans satisfaccions. S’han lliurat els diplomes d’aprofitament a la primera promoció dels cursos d’office. La cara dels alumnes, seriosos i il•lusionats no té preu ¡! Ells són el futur de la Casamance i del Senegal.

També s’ha visitat el projecte “A Naré” i s’ha pogut observar el canvi que ha suposat l’extracció d’aigua a ma o el treure’l amb una bomba funcionat amb energia solar.

Per la tarda, la final del 1er. torneig de futbol “l’Amisté”. L’espectacle no ha estat tant el jugadors com les grades, centenerars de persones ballan, cantant i tocant els tambors ha estat impresionant!! Al final a guanyat l’equip del barri on tenim la “Casa del Governador”, doble satisfacció, doncs!!.

Després sopar oficial a la “Mairie” (al Ajuntament) on ens han convidat ha sopar un pollastre amb una salsa exquisita..… i després a dormir, que demà comencem el viatge de tornada cap a Thies ons ens reunirem amb l’altra columna. Ens haurem d’aixecar a les 5,30h del matí, per tant…..bona nit!!

Dia 7 de desembre. La feina es va acabant!

2008-12-08T02:20:00.000-08:00

La darrera informació del grup de Gàmbia ens arriba amb unes reflexions i sentiments que tots compartim.
Bona tornada companys!

"Després d’una entrevista a la radio local de Kedougou enfilem cap a Tambacuonda travessant el parc de Niokolo Koba.
Descarreguem 20 caixes, més canastes i porteries desmuntades per a l’escola de la ciutat. L’Anna Sala, com sempre, s’ha esforçat per revisar el projecte i exigir corresponsabilitat.
Un dels cotxes de lloguer té problemes mecànics i decidim fer nit a Tambacunda per tenir temps per reparar el vehicle.
La nostra idea és l’endemà llevar-nos ben aviat i camí a Thies fer l’última descarrega de la nostra columna a Maca.
En el transcurs del viatge d’aquesta columna de la Caravana Solidària hem pogut gaudir del naixement de dos nadons, senyal d’esperança d’una nova vida i il•lusió de treballar per canviar el mon.
Tota la feina realitzada durant aquest dies ha quedat registrada amb vídeo pel nostre company Adrian
Tot això no hauria estat possible sense la feina de la junta de Barcelona Acció Solidària, de patrocinadors com la DAMM i Novartis, l’ajuda de traductors en controls i fronteres con la Georgina... i moltes altres persones que d'una manera activa fan realitat la possibilitat d'organitzar la Caravana Solidària a l'Àfrica Occidental"

Dia 6. Diaka Madina

2008-12-08T02:10:00.000-08:00

El grup de Gàmbia arriba a uns dels darrera pobles que hi ha al Senegal, Diaka Madina, justa a 40 Km de la frontera.
"El camí fins a Kedougou es llarg i feixuc la son s’ens menja però gracies a la conversa a través de l’emissora i gràcies al canvi de conductors arribem sans i estalvis a les 3 de la matinada.
Sopem i dormim al campament del Koumera a on coneixem a tres altres cooperants catalans que estan muntant un projecte de formació de mestres per la zona.
El dissabte 6 entreguem medecines de Novartis i material sanitari recollit per nens i nenes de diferents escoles de Barcelona i l’Hospitalet a l’hospital de Kedougou i mes tard fem entrega de 15 caixes de llibres a la biblioteca del poble.
Finalment enfilem a Diakha Madina a traves d’una pista de sorra de dues hores a on entreguem 90 caixes tant per l’escola com pel centre mèdic.
Sorprèn la professionalitat i bons resultats de material entregat any rere any.
El poble ens acull amb molta alegria i fem nit desprès de menjar una cabra que ens han regalat cuinada per dones del poble amb ceba i arròs.
Balls i tambors ens acompanyen fins que decidim descansar per tornat a tenir forces pel proper dia, dia que ja comença el compte enrere camí cap a casa".

"

Marxen de Gàmbia

2008-12-08T02:02:00.000-08:00

El grup del Roque, l'Anna, la Georgina, el Diego, el Toro... ens segueixen informant:
"Deixant enrere poble de granotes i petites serps perilloses, poble també d enorme mesquita estil andalús i nens afables... Camí de la frontera descarreguem a hospital de Yorobawol lloc en obres a on amb el cor encongit veiem una pacient amb un brot de malària al mig d uns edificis bruts amb molt mal estat. Desprès de diferents telefonades a BCN decidim entregar material i fer reportatge fotogràfic amb objectiu emetre informe del projecte i valorar si en posteriors edicions tornem a entregar material en un lloc en aquestes condicions.
Marxem però amb convenciment de no deixar sense medecines a gent que ho necessita i amb esperança de que proper any les obres de millora de l edifici facin efecte.
Anem per creuar el riu Gambia amb barcassa desprès de descarregar medecines al hospital de Basse sempre amb la valoració i comentaris de la nostra companya de viatge Engracia infermera cap d’urgències de l’hospital General de Catalunya.
Tornem a perdre temps a les dues fronteres i marxem direcció Belingara on descarreguem 73 caixes per un projecte amb cara i ulls dedicada a la tecnificació agricola de Adesc de Girona i unes caixes més per Amics del Món del projecte de Pamvcour.
Desprès d un problema mecànic a un dels cotxes llogats amb bon criteri Roque director de la nostre columna ens comunica per radio decisió d de fer carretera fins a Kegodu i deixar la descarrega de Tambacunda per la tornada ja que ens ha caigut la nit a sobre i ens es difícil contactar per telèfon amb contrapart de Tambacunda".

El grup de Gàmbia ens explica el seu viatge

2008-12-08T01:56:00.000-08:00

Una de les dues branques de la caravana ens ha anat informant periòdicament. L'altra ha tingut més dificultat de connexio i ara ens envia diverses cròniques que us detallo tot seguit:
"No per començar amb retard les descarregues de material degut als problemes que la Caravana s ha trobat a l duana de Senegal hem deixat de viure l aventura de gaudir de les sensacions que ens ofereix Àfrica.
Des del primer moment colors olors gustos i sorolls diferents junt amb la pols i calor permanentment enganxada fa que ràpidament ens oblidem de que estem al segle XX1 i al mes de desembre.
Desprès d un temps d espera mes llarg de l habitual dediquem el primer dia amb la caravana pròpiament dita a visitar l‘imparable projecte de SAM SAM. La nit del dia 3 ens serveix per acomiadar-nos sota un imponent cel estrellat dels nostres companys de la columna de Casamance i comencem el cami en solitari dos camions (man 3 i man 5) conduits per Diego alies Cheape. Quim bomber de Girona , Gali l’osito de peluxe i Carlos el madrileno quatre conductors magnifics que es van tornant al volant dels camions "cuques blanques") dos Land Rovers (el cap i la cua de la columna ) amb Roque al volant del cotxe n 1 ajudat per alguns voluntaris i Anna Ribes i Toribio en el cotxe escombra) i tres 4x4 de lloguer junt amb altres 15 persones fins arribar a fer un total de 23 voluntaris i 3 conductors del pais . El nostre objectiu de primer dia va es arribar a dormir a Diabugu Batapa ( Gambia) gran projecte defensat per associació liderada per Xavi Altozano i grup majoritari de comadrones de Santa Coloma de Gramanet. Un dia llarg per carretera dolenta ens porta a arribar quan el sol ja es post. Sort que aquesta vegada anàvem ben acompanyats amb la Montse i al Gali que coneixen aquesta terra com si fos la seva segona llar. Decidim plantar tendes al costat de l’escola i dutxar-nos les noies a la dutxa africana de la casa del cooperant i els nois a unes de les fonts del poble. No us explicaré detalls del bany col•lectiu de les nenes però seran una d aquelles imatges inesborrables , totes amb pilotes a la llum de la lluna mullant-nos unes a les altres amb un cubell i una regadora d’aigua compartint xampú i crema hidratant.
Més tard el poble ens cuina una cabra amb fideus i patates molt gustosa. Abans de la sortida del sol del dia 5 esmorzem i organitzem dues descarregues de material una a la mateixa escola (59 caixes) i la segona de 30 caixes més a la casa del cooperant.
Visitem hospital a on a part d’entregar material de la ONG amics i amigues de Diabugu Batapa entreguem una bomba d’aigua cedida per el club Rotary de Santa Coloma de Gramanet i amb orgull defensem que val la pena treballar per a projectes com aquests."

6 de desembre: ACABEM LES DESCÀRREGUES A LA CASAMANCE

2008-12-07T02:03:00.001-08:00

Després de l’arribada esgotadora i titànica que vam tenir tots plegats a la Casamance, avui hem tingut una jornada més tranquil•la. Ens hem pogut llevar a una hora prudent, esmorzar a l’aire lliure a la fantàstica casa del Governador (l’Alberg de BAS per fomentar el turisme solidari), per acte seguit procedir a l’entrega dels centenars llargs de caixes destinades a diferents projectes de cooperació en aquesta esplèndida i acollidora regió senegalesa.

Així, per agilitzar la feina col•lectiva, ens hem dividit en 3 columnes. Els companys del Projecte Xevi han estat a Tendouck i Bignona, on tenen els seus projectes. Un altre grup hem anat fins a Oussouye, Oukout i M’Lomp on hem descarregat el material per a les associacions: Fundació Kassunay, Africania, Kasamu Aku, Fes, Babel Punto de Encuentro, Creix, Bafalay i l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. Finalment, la tercera comitiva s’ha desplaçat als pobles de Affiniam, Zinguichor i Bignona, on s’han fet les entregues de la Fundació Barcelona Sida 2002 a l’hospital de Bignona, Anafa i Rotarac.

Aquest recorregut per la Casamance no només ha servit per culminar una tasca de cooperació, sinó per despertar els sentits de tots nosaltres. Costa definir la sensació de vertigen que un té quan admira els majestuosos arbres fromagiers i els boscos de teca que inunden la regió, les olors de les plantes aromàtiques, els sorolls dels ocells i dels nens i les nenes que a peu de carretera ens saluden: “lulúm, lulúm ça va?” (home blanc, com estàs?) tot agitant les mans et regalen somriures impagables, les cares incrèdules, amb ulls com taronges, davant els jocs de màgia del nostre amic Paco Rojas (arrasa, sobretot, el joc de la desaparició del mocador vermell), els voltors al mig de la població, els porquets en terres musulmanes, el tacte aspre de les fulles de teca, les pistes rogenques... tot això ens fa prendre consciència de la nostra realitat tot comparant-la amb els contrastos que ens ofereixen aquestes terres.

Donada la complexitat de la regió, les entregues s’han perllongat més del que seria desitjable, amb insuportables controls militars, micos i llangardaixos gegants, hem acabat dinant a les set de la tarda! Sense ni un moment de repòs, alguns companys de Barcelona Acció Solidària hem anat a l’aula informàtica del projecte “Kayanior”on ja s’estan instal•lant els ordinadors que enguany ha baixat la Caravana.

Per a rematar un dia perfecte, el sopar no podia esser menys: truita de patates i “crevettes” (gàmbes) ens esperen.

Dia 5 de desembre. Thionck-essyl

2008-12-07T01:55:00.000-08:00

Seguim a la Casa del Governador. Hem tingut una reunió amb l'alcalde per tractar els temes de futur de coorperació amb la població de Thionck-essyl.
Vam entregar un generador a l'Hospital per evitar les contínues apagades i problemàtiques que aquest fet comporta i també vam entregar diferents materials als projectes de la zona.
Hi ha molt bon ambient entre tots nosaltres i la calor ens acompanya.
Demà acabarem d'entregar tot el material i per nosaltres ja s'hauran acabat les descàrregues.

THIONCK-ESSYL. Dia 4 de desembre

2008-12-05T00:48:00.000-08:00

Arriben de nou comentaris i fotografies dels nostres amics de la Caravana. Per mostra l'escrit de l'Alicia i aquesta bonica posta de sol.

"Esta mañana salimos a las 8 h. del dispensario construido por la Asociación “Una sonrisa por África” situado en la población de M´Bour, donde hemos pasado la noche no sin antes haber probado un rico arroz con langostas para celebrar nuestro primer encuentro (¡¡por fin!!) con el resto de compañeros recién llegados de Barcelona. Como siempre, agradecer a nuestro amigo Mario que nos deleitó con su hospitalidad típica africana.

En el día de hoy, hicimos la primera descarga en el poblado de Kaolack, donde nos encontramos con nuestros amigos de Sokone, a quienes un año más, les hemos podido entregar el material escolar para que los chicos y chicas del pueblo sigan con sus clases, gracias a la “Fundación Educación Solidaria”.A continuación entregamos el material de la “Associació Senegalessos de la Garrotxa” en el poblado de Ndienguene Keur Aly Dié.

Cruzamos la frontera de Senegal con Gambia sin problemas. La siguiente descarga la hemos realizado en el Hospital de Farafeni donde, desde ayer, esperaban nuestra llegada. Hemos descargado el material de los diversos proyectos sanitarios de diferentes asociaciones catalanas y seguidamente, la Caravana se ha dividido en dos columnas: la columna que nos dirigíamos a la Casamance y la que iba destino a Diakha Medina. Nos hemos despedido de nuestros compañeros a los que volveremos a ver dentro de tres días en Thies.

En ruta hacia Thionck-Essyl (Casamance), hemos podido disfrutar de otra magnífica puesta de sol desde un nuevo escenario: a bordo del barco que nos ha transportado por el río Gambia y que nos acercaba ya a nuestro destino. Ha sido en la población de Tendouck donde hemos cenado tranquilamente y finalmente ¡¡hemos llegado a casa!!, a la “Maison du Gouverneur”, donde ahora nos espera un merecido descanso…

Los compañeros con destino a Diakha Medina nos han llamado para comunicarnos que habían llegado bien.

A pesar del retraso que nos causaron los problemas con la aduana de entrada a Senegal, desde que nos han dejado seguir nuestra marcha, hemos vuelto a coger el ritmo para poder ganar tiempo y cumplir con nuestros objetivos. Todos los trámites de hoy se han realizado sin complicación y con rapidez.

Finalizamos el día cansados pero muy contentos. Hasta mañana!!"

Dia 3 de desembre. Ja estan tots junts!!!

2008-12-04T00:11:00.000-08:00

Ahir dia 3 a la fi es van trobar les dues expedicions i van fer el camí tots junts. Des d'aquestes línies volem agrair les gestions realitzades des de l'Ajuntament de Barcelona que, en les persones del amic Cardelús i molt especialment de la benvolguda Antònia Sabartés, van ajudar a contactar amb la Embaixada Espanyola al Senegal per agilitzar els tràmits i solucionar els entrebancs que inexplicablement van sorgir.
La Caravana, una vegada ja agafat de nou el ritme, va entregar el material que es portava per Sam-Sam, i també pels projectes de Sonrisa por África i del Col.lectiu per la Igualtat en la Diversitat.
Van sopar tots junts i després de descansar han iniciat les dues rutes senegaleses que els portaran a diferents destins.

2 de desembre. Seguim a la frontera

2008-12-03T05:36:00.000-08:00

No ens havia passat mai tenir tants problemes a la frontera del Senegal.
Ahir la Caravana va passar de nou el dia a la frontera.
Aquest matí he parlat amb el Francesc i m'ha comentat que no s'entenia el fet de la retenció i que el grup de Barcelona anava cap a Dakar per trobar-se amb tota la comitiva que estaven retinguts al port.
Ara però, a les 14.30 hores d'avui 3 de desembre, ja està tot solucionat, s'han trobat els dos grups de la caravana i ja comencen a fer la ruta habitual que hi havia fixada.
Seguirem informant!!!!

Dia 1 de desembre. Arribada al Senegal

2008-12-02T09:10:00.000-08:00

Mentre els companys de Barcelona han arribat a Thies, els components de la Caravana estan "suant" a la frontera de Mauritània amb el Senegal per poder entrar al nou país. L'Alicia ens explica la seva experiència.
Perdoneu però la fotografia que ens han enviat no vol ser penjada!!!

"Comenzaba a amanecer cuando salíamos del camping camino a Thies, nuestra primera parada en Senegal. Los primeros rayos de sol ya empezaban a iluminar un paisaje salpicado de pinceladas de color verde que se ha ido intensificando a media que avanzábamos. Sin darnos cuenta habíamos dejado atrás la inmensidad del desierto mauritano que de pronto había sido sustituido por una incipiente sabana aún tímida y discreta. El saludo de las acacias y el cambio de color de la piel de los habitantes de esta región ya nos indicaba que estábamos cada vez más cerca de nuestro destino. Nos quedaban sólo 180 Km para cruzar la frontera.

De repente ¡polvo y más polvo! Habíamos dejado la carretera de asfalto y habíamos entrado en la pista de tierra que va desde Rosso hasta la frontera con Senegal (unos 80 Km.!). Aquí se encuentra el Parque Nacional de Diawling, Patrimonio nacional de la Humanidad que hemos atravesado y donde hemos podido apreciar numerosas colonias de aves en un precioso entorno de humedales.

Y por fin llegamos a Senegal!! En el paso fronterizo de Diama nos esperaba nuestra cooperante en Senegal Montse Bosch y el delegado de la Caravana Solidaria, Ama Diéme. El reencuentro con Montse ha sido emotivo tras siete meses de ausencia de nuestro país por encontrarse realizando tareas de cooperación para el seguimiento de los proyectos que nuestra asociación “Barcelona Acció Solidaria” tiene en Senegal.

Después de varias horas de espera en la aduana y debido a problemas burocráticos, no hemos podido cruzar la frontera de Senegal. Aquí acamparemos esta noche y mañana por la mañana se realizarán las gestiones oportunas en la aduana de Sant Louis para poder continuar con nuestro trabajo.

Hoy hemos recorrido 280 polvorientos kilómetros y…..mañana más!"

Dia 30 de novembre. Ja estem a Mauritània!

2008-12-01T02:11:00.000-08:00

Arribem a Mauritània i abans que tot tenim un sentit record pel nostre amic i company Lorenzo Alberdias que ens va deixar recentment i qui va ser el pioner de la cooperació catalana a Mauritània. Tota la Caravana Solidària d'enguany li hem dedicat a la seva memòria però en arribar a aquest país no vam poder més que pensar en ell i agrair-li tota la feina realitzada. Gràcies Lorenzo!
Ha estat un trajecte llarg el que hem realitzat més de 500 km ens han permès arribar a Nouhadibou on hem entregat una bona part de material per a hospitals, cooperatives, taller mecànic i altres diferents projectes.
Tot passant per la zona central de la ciutat hem visualitzat una evident millora de la neteja dels carrers i això és degut al projecte dels camions d'escombraries que es va començar fa un parell d'anys.
Els bombers de la caravana han fet una visita al Parc de Bombers on hi han entregat roba ignifuga i la resta de components del grup han pogut visitar diferents projectes a la ciutat.
Cap al migdia hem fet la sortida cap a Nouhachot i quasi a quarts de deu del vespre hem arribat al camping on passarem la nit.
Demà ens espera una nova jornada!

Dia 28 de novembre. Tot el dia en ruta

2008-11-28T10:29:00.000-08:00

Perdoneu el retard, però ja comencen a haver-hi problemes de comunicació i la cobertura que tenen no és gaire bona.
La noticia que ens envien és aquesta:

"Hoy hemos pasado todo el día en ruta. Ha sido una etapa larga y agotadora sobre todo para nuestros héroes del volante: nuestros incansables conductores. Hemos hecho 850 Km.(y no precisamente por autopista!!) desde Tan Tan hasta Dakhla y así hemos ganado una etapa entre lo que ayer y hoy hemos podido avanzar. Todo ha ido sobre ruedas y nunca mejor dicho hasta que 14 Km. antes de llegar al final de nuestra etapa el Man 5, conducido por nuestro compañero Diego, ha pinchado la misma rueda del otro dia!!

Después de atravesar el Sahara Occidental por la única carretera que atraviesa el desierto paralela al Océano Atlántico que hoy rompía con gran impetu contra los acantilados, hemos llegado al camping de Dakhla a las 23,30 h. donde tenemos previsto quedarnos dos noches y así mañana, nuestros mecánicos podrán disponer de todo un día para hacer una puesta a punto a los vehículos, revisarlos y arreglar la rueda pinchada mientras esperamos la llegada de dos nuevos componentes de la Caravana.

Hoy toca para cenar bacalao con tomate y menestra de verduras que nos van a preparar nuestro entrañable Toribio y nuestra compañera Anna Ribes. Son ellos los que cada día nos preparan la cena y cuidan con esmero que no nos falten los alimentos. Gracias compañeros!!

Y antes de la cena y esa ducha que por fin hoy toca, como cada día nos hemos conectado a Internet con la ilusión de ver quiénes nos han escrito en el Blog de la Caravana. ¿A quién le tocará hoy alegrarse e incluso echar alguna lagrimilla al recibir ese mensaje de las personas que nos recuerdan y quieren darnos ánimos?

De parte de todos los miembros de la Caravana queremos agradeceros, amigos, familia y a todos los que nos seguís y nos escribís, todo el cariño y el apoyo que nos dais. Nos da fuerza para seguir avanzando sabiendo que contamos con vosotros. MUCHAS GRACIAS!!"

26 de novembre. Deixem el Marroc

2008-11-27T03:39:00.000-08:00

Aquesta matinada la pluja ens ha sorprès quan encara erem dins les tendes.
Ens hem llevat abans de les "espectaculars" matinades del Carbo que consisteixen, pels qui no les coneixeu, en grits de: "dormilegues", petards i les clàssiques tocades de clàxon.
Després d'esmorzar i canviar la roda del Man de la Damm s'ha iniciat la ruta cap a Marrakech on s'ha descarregat material de les associacions Ghotarat para la cultura y el desarrollo, Ait Ouallal-Dades i Atfalouna.
La darrera càrrega al marroc s'ha fet a Tizniz per al projecte de l'associació Azzaitoum por el desarrollo y la cooperación.
El dia l'hem passat en ruta i hem recorregut un 650 Km que ens han portat, tard a la nit, fins a Tan Tan on hi hem acampat i després d'un fabulós pollastre amb patates i pèssols hem pogut descansar.
La travessa de l'atlas ha estat maravellosa, les vistes, les sensacions, els records, les emocions ens han acompanyat en tot aquest extens recorregut.
Avui ens hem quedat amb la frase que ens ha dit el Diego per l'emissora: "Avui veurem una posta de sol magnífica i irrepetible" i així ha estat; senzillament genial!

Quart dia: 25/11/08. Comencem a descarregar

2008-11-26T01:03:00.000-08:00

Avui hem començat els repartiments. Aquesta matí després d'un bons descans hem anat cap el taller municipal de l'Ajuntament de Tànger i ens esperaven per a rebre el material transportat les entitats de Tànger i Nador que són les contraparts de l'Associació Sòcio-cultural Ibn batuta, del projecte de l'Ajuntament de Sant Quirze Escola "El Almal", del projecte "Xics" de la Fundació F.C. Barcelona i del projecte informàtic Monte Verde.
L'agilitat, rapidesa i dinamisme dels voluntaris de la Caravana van fer que la descarga fos del tot ràpida i efectiva!
A les 11.15 vam sortir de Tànger i en arribar a Rabat vam acabar de repartir el material també de Casablanca perls projectes de IBN Batuta, i el projecte que com a Barcelona Acció Solidària tenim a Rabat amb la Peña FC Barcelona.
Sense presa però amb el delit d'anar avançant vam reprendre la marxa acompanyats d'una meravellosa posta de sol i ja prop de Marrakech és on vam parar per descansar i passar la nit.
De nou el recolzament del incansable Alaoui va permetre que tot fos àgil i que el pont entre Europa i Àfrica es consolidi cada vegada més.

RESPOSTA A ALGUNES PREGUNTES

2008-11-25T13:17:00.000-08:00

COM FUNCIONA EL BLOG?: En resposta a algunes qüestions plantejades per alguns comentaris, us expliquem que cada dia un equip format per la Alícia i la Sara redacten les noticies de la jornada i entre les fotos fetes per la gent es selecciona la més interessant, després s'envia per mail a la base a Barcelona que es repasa (no perquè estigui malament, si no per que a vegades la manera d'enviar el reportatge és una mica precària) i l'equip de BAS a BCN el penja al blog de la web. La Caravana porta un ordinador portàtil amb conexió d'internet per satèlit i, en principi, hi haurà cobertura tot el viatge. A partir de Thies, també hi haurà un blog a La Malla Diari Digital, alimentat per la companya Eva Vicens de COM RÀDIO.

EL COTXE D'ALGECIRES: Podeu veure pel localitzador que hi ha un vehicle parat a Algecires. Tranquils, no hi és, és amb els altres. Deu haver-hi un problema al localitzador que ja està detectat i els nostres McGivers ho estan intentant arreglar :-(
Salutacions a tots i totes des de l'organització
Francesc i Carme

Tercer dia: Dilluns, 24/11, Per fi en terra africana!!!

2008-11-25T03:14:00.000-08:00

El matí d'avui ha estat tranquil. Ens hem aixecat sense presses, ja que l'embarcament el teníem previst a les 14 h. Ens esperava una dolça sorpresa: Un any més, el nostre company Xavi Gali ens ha donat el “bon dia” amb un esmorzar exquisit: uns xurros amb xocolata deliciosos!!! i tot elaborat artesanament “in situ”!! Un grup de companys i companyes han participat i ajudat activament en la preparació d’aquesta meravella

Arribada l'hora prevista hem embarcat en el Ferri i en només una hora hem trepitjat per fi terra africana. Volem expressar el nostre agraïment a la companyia marítima “Acciona Mediterranea” per a fer possible la nostra travessia per l'estret.

En el port de Tànger i com cada any, ens esperava el nostre benvolgut i amable Sr. Alaoui (delegat de BAS al Marroc) i membres de l'Ajuntament de Tànger para facilitar-nos els tràmits duaners. I un any més hem aconseguit amb gran èxit poder entrar al Marroc en només dues hores i mitja, un record si recordem els tres dies invertits en el mateis de les primeres edicions.

Amb aquesta amabilitat i hospitalitat que els distingeix, ens han acompanyat a l'hotel. Ara hem de deixar-vos que és l'hora del sopar. Avui toca “harira”, una sopa tradicional marroquina elaborada a força de carn, tomàquets i llegums (realment exquisida!!) i per a acabar el dia... aquesta dutxa tan desitjada que ens espera!!!

Segon dia i darrer a la peninsula. Diumenge, 23/11

2008-11-24T00:27:00.000-08:00

La nostra companya Alicia Gámez ens explica el dia a dia de la caravana:

"Nuestro segundo día por la península ha transcurrido sin contratiempos. No había amanecido todavía cuando los vehículos ya estaban en marcha y a pesar del madrugón (tocaron diana a las 5 h. de la mañana!!!), entre risas y con gran sentido del humor, hemos iniciado nuestra ruta hacia Algeciras.

Al llegar al área de servicio de Alto de Marbella se ha detectado una fuga en un inyector del camión de Girona “Troner” que ha sido reparado provisionalmente hasta llegar a Algeciras donde se ha podido finalmente solucionar.

A lo largo del día de hoy, que podemos definir primaveral, hemos recorrido un total de 650 Km. llegando al punto final de nuestra ruta por el viejo continente."

Dissabte dia 22/11: Primer dia de viatge

2008-11-24T00:18:00.000-08:00

El dissabte després de la sortida de Barcelona, es van realitzar 550 Km a bon ritme i sense cap incidència.

El bon temps i el neguit de l'inici del viatge també van acompanyar als nostres companys.

Val a dir però que ja va haver-hi una lleugera averia a l'arribada a Alacant, i és que el camió Muxu va tenir un incident mecànic que, evidentment, va ser ràpidament solucionat pels bons mecànics amb que comptem a la Caravana.

Es va aprofitar aquesta paràda tècnica per realitzar els treballs mecànics i per començar a preparar el campament per a passar la nit.

Havien de descansar ja que les matinades arriben aviat!

Sortida de la Caravana

2008-11-22T09:15:00.000-08:00

Aquest matí, a les 10 en punt del matí, ha sortit del port de la Marina Seca de Barcelona la Caravana Solidària camí de l'Àfrica.
El llarg camí s'obria davant les abraçades, petons, somriures i plors dels amics i familiars que han anat a acomiadar els voluntaris.
7 camions i 3 lleugers han iniciat la ruta i 24 companys i companyes tenen una bona, llarga i dura feina per davant.

Presentació Oficial de la Caravana 2008

2008-11-20T01:00:00.000-08:00

El dimarts 18 de novembre la presentadora i model Judit Mascó va conduir l'acte de presentació oficial de la Caravana Solidària a l'Àfrica Occidental 2008.

Presidit per l'alcalde de Barcelona, Sr. Jordi Hereu, es va comptar amb la nombrosa presència d'alcaldes i regidors d'altres poblacions, empresaris, voluntaris, socis i amics.

La caravana, amb 33 ong's participants, sortira cap a l'Àfrica el dissabte 22 de novembre i tindrà enguany 106 projectes i el patrocini de més de 44 institucions, escoles, entitats i empreses.

Caravana 2008

2008-07-22T07:19:00.000-07:00

Després del gran èxit d’aquesta passada Caravana, enguany arranquem novament motors per seguir amb la nostra tasca en aquesta vuitena edició que ara s’acosta. Aquest any seguirem informant-vos durant tota la ruta comptant amb el vostre suport que sempre ens heu fet.

D’ara fins la sortida de la Caravana que serà el 23 de novembre, us demanem que agafeu forces per fer-nos comentaris i paciència per aquesta nova edició en la què segur serà encara millor que la passada.

Salutacions i fins aviat!

Ja som més a prop.

2007-12-16T01:59:00.000-08:00

Hola a tothom!!
Aquestaja és l’última fotografia que ens hem fet els 15 magnífics en terres africanes. Abans d’ahir a la tarda vàrem arribar a Tànger per fer-hi nit i esperar el ferri que ahir per la tarda ens va portar fins a la Península.
El viatge ha anat molt bé i estem molt contents i contentes del suport que hem rebut de tota la gent que a través d’aquest blog ens ha fet arribar els seus comentaris donant-nos ànims i ajudant-nos a sentir-nos una mica més a prop de casa.
La fotografia ens la vàrem fer en un carrer de de Tànger just abans de fer-nos la dutxa tan esperada, és per això que després vam descobrir que no estàvem tant bronzejats com ens pensàvem.
Des de Tànger, salutacions a tota la gent que ha compartit amb nosaltres aquesta experiència i fins ben aviat!!!

Los 15 anónimos.

2007-12-13T02:32:00.000-08:00

3000 kilómetros nos separan de nuestras casas. Con una media de 700 kilómetros cada día reducimos esa distancia para estar cerca de los nuestros. Un grupo reducido de 15 personas regresan después de estar durante 20 días conviviendo momentos inolvidables en unos países donde la ayuda humanitaria es necesaria.

15 personas anónimas que conducen relevándose unos a otros para no perder ni un minuto. Anónimos? Rectifico, no somos anónimos detrás están nuestras familias y amigos que nos apoyan por el trabajo que estamos realizando.

Y para no ser anónimos y que toda persona que lea este blog sepa de quien estoy hablando, paso a comentarlos.

Con el numero uno circula Roque guiando toda la caravana a buen puerto, auque nos podemos perder no pasa nada, pues como dice el refrán todos los caminos llevan a Roma. Le acompaña en ocasiones Montse, una de las dos féminas de grupo. Ella aporta la tranquilidad de llevar todos los papeles en regla para poder pasar todos los controles habidos y por haber. Otras veces ocupa el puesto Toribio, nuestro cocinero. Sin él las cenas no son lo mismo, junto a sus famosos comentarios.

Detrás del vehiculo ligero circula Pere, o Mr. Llonguet, conocido por su gran pasión por el pan, tiene en su gps marcado donde esta el mejor pan en todos los países. Acompañado por Xevi, su escudero fiel en el camión le hace los bocatas y le releva en la conducción.

Después van Rodrigo con un camión con remolque que hace que la conducción sea algo más complicada, le acompaña Gali, nuestro pastelero/conductor preferido (nunca olvidaremos tus churros con chocolate en Algeciras).

Seguidos de cerca por el Vehiculo rígido Muxu que pilota la estrella revelación de este año, Isi, allá donde mires está para echarte una mano, vamos lo que se dice un chico para todo. Le acompaña, Carles el otro benjamín del grupo, pero con la suficiente experiencia y confianza para llevar cualquier tipo de vehículos.

Detrás está Paco con un invento en el techo del camión, un generador y un compresor para poder circular correctamente, ya que se averió en la bajada. Cada cierto tiempo tiene que estar atento, para que no se pare el invento. A su lado le acompaña Marta la enfermera que nos trata mejor que un doctor de pago, cualquier malestar o dolor por muy cansada que este le da un tratamiento.

Con el Man numero 5 circula Diego, el mejor cuenta chiste de la historia, un conductor hábil y un fanático del track numero tres del disco El barrio “la voz de mi silencio” A su lado esta Toni, el reportero más chicharachero de Barrio sésamo (siempre quise ser Gustavo) moviendo los camiones para arriba y para abajo para tener las mejores imágenes, y mareando a los conductores con sus exigencias.

Y cerrando el grupo Carbonell, el MC Giver de la caravana, tanto repara un camión como un reloj suizo. Lleva el camión surtido de todos los extras posibles que se le pueden poner en un camión, a su lado Amadeu que ya ha adquirido las funciones de Carbo, solo le falta el reloj suizo.

En fin, este es el personal que circula por África y ya sea vía telefónica o vía Internet estamos siempre en contacto. Nos escriben mensajes a través de este blog. Mensajes que leemos todos juntos o nos los lee Montse a través de la emisora. Cada uno de nosotros nos alegramos que el amigo de un compañero le escriba cuatro palabras de ánimos, y si escribe una hija, el llanto de ese compañero se hace extensivo a los demás. Por eso pido que familiares y amigos sigan escribiendo sus comentarios en el blog; ellos nos animan con esos mensajes a no desfallecer y a seguir hacia delante.

Por Toni Hervás.

Més a prop de casa.

2007-12-12T04:41:00.000-08:00

Els 15 participants que encara formem la Caravana Solidària estem fent ja el camí de tornada cap a Barcelona. Els camions ja estan buits de material i la feina ja està tota acabada, ara només falta fer els kilòmetres que ens separen de casa nostra.

La pols i el calor encara ens acompanyen a tot moment i només esperem on podrem donar-nos la propera dutxa.

Avui dimecres ens hem trobat la sorpresa de trobar-nos el cartell que vàrem col·locar a l’anada i des d’aquest punt quilomètric al mig de desert del Sàhara, us volem saludar a tots.

Alguns ja són a casa!

2007-12-11T07:33:00.000-08:00

Després de llargs quilòmetres, molta feina, poc descans, molta satisfacció i companyerisme; aquest matí cap a les 9:30h del matí han arribat els primers caravaneros amb avió des de Dakar. Tota la nit volant per arribar novament a casa i retrobar-se, un cop més, amb la realitat del seus dies...

Tots ells, amb un somriure a la cara han anat sortint de la terminal de l'aeroport del Prat on han donat per finalitzada la Caravana d'enguany.

Tot i així, encara ens queden molts companys que segueixen a la carretera a travessant la càlida Mauritània. Des d'aquí els animem i els hi desitgem un molt bon viatge de tornada. A ells encara els hi queden algunes aventures per viure.

I com sempre, hem estat a Diakha Madina!

2007-12-10T01:36:00.001-08:00

Aquí estem tots els que vam tenir el plaer d’anar fins a Diakha Madina! Vam ser rebuts pel nostre estimat Koumera i diversos membres de les autoritats... fins i tot l’Imam del poble va venir a rebre’ns. Vam estar visitant la població i els projectes que s’han dut a terme. Mentre uns gaudíem de la visita, la metgessa de la nostra columna, la Maria, va poder presenciar el naixement d’un nadó.

A la mateixa població de Diakha, vam trobar-nos a la Fanta que li dúiem un encàrrec i molts records per ella de part de la Judit Mascó en la que va establir molta amistat en el 2004. També vam gaudir d'una passejada amb ella pel poble.

Els somriures d'Àfrica

2007-12-09T02:51:00.000-08:00

Després de llargs dies d’entregues de material i nombrosos actes de rebuda a totes les poblacions per les que passàvem, ens sentim ja a la recta final de la Caravana ja que avui hem començat a desfer tot el camí transcorregut durant aquests dies passats.

Han sigut dies plens d’emocions, de sentir-nos contents per tota la feina realitzada tot i que hem tingut algun que altre contra temps del que ara mirem com una anècdota més d’aquesta Caravana 2007.

Som molts els membres que hem format part de la Caravana d’enguany, i tots ara comencem a sentir aquell regust de satisfacció perquè tota la feina ha sortit com estava previst però alhora de certa tristesa al deixar aquestes terres que tan ens enriqueixen.

Aquesta fotografia feta a la població d’Oussouye és una mostra de tots els somriures que ens arranca la gent de l’Àfrica, alhora que nosaltres els fem somriure a ells. Nosaltres ajudem a aquells que més ho necessiten i aquests, també ens ensenyen a nosaltres com apreciar la vida. Aquí tots hi sortim guanyant.

La tranquilitat de la foscor

2007-12-08T08:12:00.000-08:00

Després d’una llarga jornada de feina, ahir tots nosaltres vam poder gaudir d’unes postes de sol precioses, estiguéssim on estiguéssim tenint en compte que ens trobem dividits en tres columnes, repartits per Senegal i Gàmbia.
La pau aquests dies creix dins nostre tot i la velocitat que portem a tota hora. I veure el sol pondre’s i sortir cada matí significa que anem fent la nostre feina a passos gegants.
No us dóna tota la tranquil·litat que necessitem sempre aquesta fotografia?

L'Ama és part de la família de la Caravana

2007-12-07T01:24:00.001-08:00

Avui per l’Ama, per tota la increïble feina que està fent amb la Caravana, tot donant-nos suport a cada moment i amb tots els nostres projectes que portem a terme. Avui mateix seria impossible imaginar-nos una Caravana pel Senegal i Gàmbia sense l’ajuda del Ama.

Des d’aquí volem agrair-li tot el suport que ens dóna dia a dia i per poder-nos facilitar tant les coses amb el tema de duanes i transport.

Tal i com podeu veure a la fotografia, hi tenim a l'Ama amb la seva família i la nostra companya Montse Bosch!

Gràcies Ama per ser sempre al nostre costat!

La Regina de Sam Sam

2007-12-05T01:59:00.000-08:00

Mentre entrem a les profunditats del Senegal i anem fent les descàrregues corresponents, ens anem trobant amb tot d'amics i amigues que any rere any segueixen endavant amb els projectes que tenen i el seu seguiment cada cop és més notori.

La nostre estimada Regina és un d'aquests casos on ens ha demostrat tota la increible labor que fa al Centre Technique de Promotion Femenine de Kalasans. Ella acompanyada per totes les noies que té sota la seva tutela, ens van fer ahir, com ja és costum, una rebuda increible!! i aquest any a més a més, ens han invitat a un dinar deliciós.

Però amb les presses ens va faltar temps per poder parlar amb la Regina i per això, ahir al vespre va ser ella qui va venir a sopar amb nosaltres a Thies.

A vegades, amb les presses, ens oblidem del més important... del diàleg!

La última foto entre les dunes

2007-12-04T02:01:00.001-08:00

Aquí teniu la darrera fotografia que ens vam fer en l'últim dia de ruta per Mauritània. Aquí si que se'ns veu a tots! Encara se'ns reconeix veritat? Com a molt anem amb les cares més brutes de pols però els somriures no ens falten!

El Senegal està cada cop més a prop

2007-12-03T04:13:00.000-08:00

Després de diversos dies amb problemes de comunicació i a travessant zones completament àrides i desèrtiques, tornem a donar senyals de vida! Els GPS’s us han tingut enganyats com si encara estiguéssim a Marroc. Però avui arribem a Senegal després d’aquesta extensa travessia tot "fent rallys" entre les dunes i on també hem entregat material a Nouadhibou i Nouakchot.

D’altra banda, aquest vespre també s’inclourà a la Caravana l’expedició que va sortir ahir de Barcelona cap a Dakar. Això comporta que la Caravana encara creixi més durant aquest dies i pugui cobrir les nombroses entregues que farem a Senegal.

I ara, no sabem perquè sembla que la web de la Caravana ha decidit dur-nos la contraria i no funcionar. Però no patiu que estarem alerta i a la que puguem, tornarà a estar al dia com ja és costum.

Un càmera excepcional!

2007-12-01T05:34:00.001-08:00

Des de la Caravana Solidària volem ressaltar el treball que està fent el càmera del grup, Toni Hervàs, que està a tot arreu gravant els moments més rellevants d’aquests dies perquè a la tornada tothom pugui compartir les millors imatges d’aquesta caravana 2007.
Tot i les dificultats i la manca d’un equip tècnic, el Toni fa la feina ell sol i a més compagina el treball de filmació amb les tasques que tots els caravaneros els hi toca fer, com és la intendència i la conducció.
Al final haurem de dir-li “Toni el imparable”! perquè com podeu veure a la foto, on vagi ell, va la seva apreciada càmera. Perquè cada pas que fa està enregistrat en les múltiples cintes que ja deu col·leccionar.

La nostre pregunta és: mentre dormim també ens graves?

Encara que sigui així, gràcies Toni per tota l’excel·lent feina que estàs fent!

El compte enrere per arribar a Mauritània

2007-11-30T01:34:00.000-08:00

Ahir vam arribar a la ciutat de Dakhla i avui divendres, si tot va bé, ja entrarem a Mauritània fins arribar a Nouadhibou.
De moment estem tots molt contents i contentes perquè tot va sobre rodes, i mai millor dit. A aquestes altures del viatge altres anys ja s’havien punxat més de mitja dotzena de rodes, i en canvi aquest any de moment només hem hagut de canviar un parell de rodes i el incident del compressor que ja està enginyosament solucionat.
Cal dir també que a partir d’avui qui viatgi de tornada de Gàmbia a Barcelona, es trobarà cartells indicadors dels quilòmetres que els falten per arribar a casa!

Entre les muntanyes de sorra...

2007-11-29T01:28:00.000-08:00

Des de Laâyoune, on ens hem vist obligats a parar per culpa de la peça d’un camió que ha deixat de funcionar, tots els participants de la Caravana volem saludar a tots els que ens seguiu des de Catalunya, que ens han dit que sou molts.

Avui hem tingut un altre dia força llarg i pesat de ruta, ja que la carretera d’aquesta zona del Sàhara és llarga i monòtona . Tot i que les nits encara són fredes i humides, durant el dia el sol ja comença a esclafar de valent i cada moment el paisatge canvia més ràpidament davant nostre.

A les 22:00, mentre uns quants us escrivim aquestes notes, la resta del grup està encenent un foc per poder coure la carn de xai que varem comprar en una botiga de la població de Tanoute.

En la fotografia, tot i que els Carles semblen volguer-se amagar, hi som tots. Ens reconeixeu enmig del desert?

La Caravana arrasa al Marroc

2007-11-27T04:35:00.000-08:00

Després de la triumfal sortida de la Caravana a la Plaça Sant Jaume i de la increible rapidesa en sortir del Port de Tànger, ara els seus membres es troben a travessant el Marroc de nord a sud.

Pel camí per això, van lliurant tot aquell material que tenia com a destí aquest país. Ahir va ser el torn de les associacions de Tànger i Rabat les que van rebre múltiples caixes de material divers.

Està clar que la ruta pel Marroc la fan en companyia de l'imfalible Sr. Aloui que durant molts anys està salvant la Caravana dels múltiples controls de la policia local aconseguint aquest any un récord absolut amb l'entrada a Marroc a través del Port de Tànger.

Avui arranquen la segona trama cap al sud on en aquests mateixos instants es troben realitzan les descàrregues a la ciutat de Marrakech.

Les actualitzacions d'aquest Blog no s'han fet amb anterioritat per problemes que tenen els companys que es troben viatjan amb la Caravana. Des d'aquí desitgem que puguin solucionar aquestes eptites adversitats cibernautes i ens puguin informar en viu i en directe.

Perquè com ja sabeu... a la Caravana res és impossible!

SORTIDA DE LA CARAVANA

2007-11-23T09:30:00.000-08:00

23/11/2007

Sortida de la Caravana Solidària 2007

La Sortida de la Caravana Solidària 2007 serà el divendres 23 de novembre a les 9:30H de la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

PRESENTACIÓ CARAVANA 07

2007-11-19T18:30:00.000-08:00

DILLUNS DIA 19/11/2007
Presentació de la Caravana 2007 al Saló de Cent.
La Presentació de la Caravana Solidària a l'Àfrica Occidental 2007, es farà al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.

La presentació de l'acte anirà a càrrec del Quico Triola, director de la CÒM Ràdio i comptarà amb la presència de l'Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.

Hora: 18:30h